KATHAK

Què és kathak? Historia i desenvolupament de la dansa Kathak és una de les noves formes de danza clàssica de l’Índia, pròpia dels Estats del Nord del país. El origen etimológico de kathak es la palabra “katha” que significa historia. Kathak és l’arte de contar històries. La k final podria indicar el verbo hacer (karna), katha+karna=kathak. De hecho en hindi se define al arte de kathak y/o al bailarín con la siguiente frase: “katha kare so kathak kahave”, el que cuenta una historia hace kathak. Algunos estudiosos escriben que una de las primeras personas en hacer kathak en la Antigüedad fue el santo Valmiki, que enseñaba las historias del Ramayana acompañándose con la música. En esos inicias las representaciones de ese kathak se hacían en los templos: es representaban historias mitológicas a través de la danza, con música. De este modo la palabra kathak se encuentra ya en textos tan antiguos como el Mahapurana, el Mahabharata o el Natyashastra.

Les representacions més aclamades eren sempre la “Lila” de Lord Krishna que es desenvoluparan molt a l’època Bhakti. Pero la danza va ser llevada de los templos a los palacios, passant de ser un arte purament devocional a entrar en el terreno del entretenimiento y, en las cortes de los reyes hindus, pero sobretodo de los “nawabs” musulmanes es va desarrolló con más importancia de la precisió musical y adornos (desarrollándose así el “shringar raas”-más adelante explicaremos que es el raas-). En la Era Mughal esto se acentúa más y muchos bailarines se forman en las cortes de los nawabs (pues viven en los palacios). Se valora molt la música i la danza kathak gaudeix d’un moment daurat, fins i tot els propis nawabs volen aprendre l’art del kathak, de la música. El cas més famoso d’ells va ser el último nawab de Oud (actual Lucknow), Wajid Ali Shah, que no només era un gran amant de la música en general i del kathak molt especialment, sinó que a més compostos nombrosos thumris (poemas cantats de temàtica). amorosa molt representats en kathak) y cuentan que disfrutaba encarnando el mismo a Krishna en las actuaciones en el seu palau. En aquest moment s’inclouen paraules en el vocabulari del kathak que proveeixen de l’urdú com salaami, aamad, ryaaz.

Els ballarins queden supeditats a les corts i viuen al palau, reben pagament en pedres precioses, monedes d’or, sedes i menjars exquisits. D’aquí neixen les gharanes o estils diferents ja que cada ballarí desenvolupa un estil propi que és el que ensenya als seus deixebles (que són els seus descendents moltes vegades) perquè segueixin la seva tradició. Es diferencien des d’aquest moment les gharanes de Jaipur, Lucknow i Banaras. Sota el regnat anglès totes les danses clàssiques d’índia queden menyspreades i el kathak no n’és excepció. Lligat al submón dels tawaif o semivorells es desenvolupa a la penombra, i no és fins a l’arribada de Pandit Birju Maharaj ji que torna a brillar als escenaris, als palaus i als llocs més sagrats del país, però també de tot el món.